La Marta Lubián va néixer a la Jonquera el 8 de febrer del 2000, i hi va viure fins que als 18 anys en va marxar per estudis. Va estudiar el grau d’Educació Primària a Salamanca i actualment viu a Madrid, on està cursant un màster d’Atenció a la Diversitat i Recursos Educatius. Avui parlem amb ella perquè ens expliqui què se n’ha fet de la seva vida cinc anys després de deixar el seu poble natal, on això no obstant, torna força sovint. La Marta és una altra jonquerenca pel món.

Què t’ha portat fins a Madrid?

Des que vaig conèixer Madrid quan només tenia 13 anys em vaig enamorar de la ciutat. Des de llavors sempre he tingut clar que volia viure aquí en algun moment de la meva vida. L’oportunitat definitiva per a fer-ho realitat va ser el màster que estic cursant per tal de continuar la meva formació com a futura mestra.

Com i quan hi vas arribar?

Vaig arribar a finals de setembre de 2022 amb AVE, ja que és la manera més fàcil i còmoda d’arribar a la capital des de Figueres.

Per què Madrid?

Com comentava abans, fa molts anys que volia viure l'experiència d'estar a Madrid, ja que m'encanta pensar que sempre hi ha plans per fer i llocs nous per descobrir. És una ciutat que t’ofereix infinites possibilitats.

On vius, exactament?

Visc en un pis al barri de la Concepció, a set parades en metro del centre. És un barri obrer i tranquil. M'encantaria viure al centre, però els lloguers en aquella zona són tan cars que dificulta que un estudiant s’hi pugui allotjar.

Què has estudiat i a què et dediques actualment?

He estudiat a la Universitat de Salamanca el grau de mestra d'Educació Primària. I ara mateix em dedico exclusivament a estudiar el màster d’Atenció a la Diversitat i Recursos Educatius, i ho combino amb les pràctiques.

Per què vas marxar de la Jonquera?

Vaig marxar de la Jonquera per viure l'experiència de la vida universitària, sola, fora de casa, per a poder madurar i créixer com a persona. També em feia molta il·lusió el fet d'anar a Universitat de Salamanca, ja que és una de les ciutats universitàries per excel·lència d'Espanya. El fet de marxar lluny de casa també m’oferia l'oportunitat de conèixer gent nova i llocs diferents.

Com és la vida a Madrid?

La vida a Madrid és molt diversa. No trobes dos llocs iguals, ni dos bars iguals, ni dues persones iguals. La gent viu com vol i s'expressa lliurement, i això és el que més m'agrada. No obstant això, la vida a Madrid també és bastant aclaparadora, aquí sembla que la gent visqui amb pressa i es dirigeixi a una direcció sense mirar al seu voltant.

«La gent viu com vol i s'expressa lliurement, i això és el que més m'agrada»

Notes moltes diferències respecte d’aquí?

Moltíssimes. La vida de poble i la vida a Madrid, la capital, són totalment oposades. A Madrid es viu de pressa, les distàncies són molt grans i els plans sempre són diferents; aquí és impossible avorrir-se. També, una cosa que m'agrada molt és l'ambient, ja que sempre trobes acolliment a la ciutat i mai et sents sola enlloc.

Com és el teu dia a dia?

Ara mateix, el meu dia a dia se centra en fer les pràctiques del màster, ja que vaig de 9.30 a 16:00 h a una escola d'educació especial. Això m’ocupa la major part del temps. No obstant això, sempre intento treure temps per a fer coses que m'agraden i gaudir amb els meus amics.

Amb què ocupes les hores de lleure?

En veure coses noves. Madrid és un món i sempre hi ha llocs per veure i descobrir, així que intento, en les meves estones lliures, anar amb els meus amics a visitar-los. També aprofito per a fer plans que als pobles són més complicats o impossibles de trobar, com per exemple anar a concerts, veure monòlegs, anar al teatre, veure musicals...

Des que vas marxar de la Jonquera, has viscut a altres països, pobles o regions?

Sí, he viscut 4 anys a Salamanca, on vaig passar tota la meva etapa universitària.

Dels llocs on has estat, amb quin et quedaries?

Ara mateix diria que Salamanca. Però soc conscient que no puc ser objectiva al 100%, ja que hi influeix el fet que allà és on he viscut els millors anys de la meva vida, on he crescut com a persona i he trobat gent meravellosa.

Vens sovint a la Jonquera?

Sí, pujo bastant a la Jonquera, gairebé cada mes, per poder passar temps amb la meva família i amb els meus amics. Soc una persona molt familiar i, encara que m'encanti viure fora de casa i tenir una vida independent, els trobo molt a faltar.

«Encara que m'encanti viure fora de casa i tenir una vida independent, trobo molt a faltar la família i els amics»

Què et diu la teva família del fet de viure “pel món”?

Tinc la sort que la meva família sempre m'ha recolzat en totes les meves decisions, sobretot en aquesta, ja que ha estat la més gran i la que més ha marcat la meva vida. Ells se senten molt orgullosos de mi, d'haver lluitat sempre pel que he volgut i de viure la vida que sempre havia somiat.

Què li diries a un jove que vulgui emprendre una aventura a l’estranger?

Sempre he dit que la millor decisió que he pres a dia d'avui és aquesta, la d’atrevir-me a viure i sortir de la meva zona de confort. Això només m'ha portat coses bones, he après a conèixer-me millor, a créixer i a ser una persona independent. Per això, recomano a qualsevol persona que s'estigui plantejant viure una etapa fora, allà on sigui, que ho faci. Per tornar a casa sento que sempre hi ha temps, així que aquest és el moment de viure i de conèixer llocs i persones noves.

Tens previst tornar a viure a la Jonquera?

Ara mateix és una cosa que no em plantejo. El futur és molt incert, però avui dia m'agradaria continuar vivint fora del poble que m’ha vist créixer.

Un últim missatge per als lectors d’Infojonquera?

Des d'aquí m'agradaria animar a totes aquelles persones que s'estan plantejant viure noves experiències fora de casa a què s'atreveixin a fer-ho, ja que sento que la vida és molt curta com per a no arriscar-se. Aquestes experiències al final et formen com a persona i es converteixen en records inoblidables per a tota la vida.